Un RQ-4 Global Hawk volant l'any 2007. | |
Tipus | Vehicle aeri no tripulat |
---|---|
Fabricant | Northrop Grumman |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 28 febrer 1998 |
Dimensions | 4,7 m () × 39,8 m () × 14,5 m () default |
Velocitat màxima | 629 km/h (575 km/h creuer) |
Pes en buit | 6.781 kg |
Pes màxim | 14.628 kg |
Abast | 22,780 km (34+ hores) |
Sostre de vol | 18.000 m |
En servei | novembre 2001 – |
Operador/s | |
Tren d'aterratge | engranatge de tricicle retràctil |
Propulsor | Rolls-Royce AE 3007H (en) |
Configuració d'ala | ala baixa |
Producció | 42 RQ-4Bs (2013)[1] |
Cost unitari | 131,4 M$ (2013)[1] 222.7 M$ (amb I+D)[1] |
Variants | Northrop Grumman MQ-4C Triton |
El Northrop Grumman RQ-4 Global Hawk és un vehicle aeri no tripulat de reconeixement. És el resultat d'una sèrie de projectes que van començar a la dècada dels 60 per millorar l'autonomia dels drons i oferir un substitut als avions espia tripulats, com el Lockheed U-2.[2] El desenvolupament de l'RQ-4 es va encarregar a Ryan Aeronautical, avui en dia part de Northrop Grumman, i va començar el 1994, amb la denominació de Tier II+.[3][4]
El Global Hawk és controlat per dos pilots i un operador de sensors,[5] fent servir múltiples sistemes de comunicació per satèl·lit i freqüències ultraaltes.[6] El fuselatge, amb configuració de planador, està fet amb materials compostos de grafit, una estructura interna central d'alumini i els radoms estan fets amb un compòsit de fibra de vidre.[7][8] L'aeronau és impulsada per un turboventilador Rolls-Royce-North American F137-RR-100, que s'alimenta d'un dipòsit de combustible amb una capacitat de 7.847 kg. Aquesta configuració va establir un rècord d'autonomia l'any 2014 recorrent 22.780 km durant més de 34 hores.[5] Per dur a terme les missions de reconeixement, el Global Hawk va equipat amb un equip de sensors dissenyat per Raytheon que inclou càmeres electro-òptiques, d'infrarojos, radar d'obertura sintètica i un disc dur d'estat sòlid per emmagatzemar les dades.[4][9]
Els RQ-4 Global Hawk van entrar en servei de forma precipitada a les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, només tres anys després de volar per primer cop. Van ser usats àmpliament per fer reconeixement abans de la Guerra de l'Afganistan, i més endavant a l'Iraq.[10] Els sobrecostos van causar que les adquisicions d'aquest vehicle es reduïssin de 63 vehicles a 45.[1] El preu estimat l'any 2001 era de 60,9 M$,[11] però s'acabaria elevant fins als 222,7 M$ per vehicle l'any 2013, incloent les despeses de desenvolupament.[1] Des del 2010 la NASA ha adquirit alguns dels primers models de Global Hawk per prendre mesures atmosfèriques.[12] La Marina dels Estats Units d'Amèrica està introduint actualment una versió per a reconeixement naval anomenada MQ-4C Triton, s'espera que siguin desplegats al conflicte territorial a la mar de la Xina meridional.[13]